Pintura Acrílica

El descobriment d’aquestes pintures està vinculat a un fenomen social. A Mèxic, els anys vint, un grup d’artistes havia de crear murals frescos per a espais a l’aire lliure. Els feia falta una pintura que s’assequés amb rapidesa i que a la vegada fos resistent a les variacions climàtiques. El plàstic, material industrial, responia a aquestes exigències.

La pintura acrílica, a base de resines sintètiques i amb una base aquosa, és resistent a la llum i a la descomposició química. S’asseca tan ràpidament com s’evapora l’aigua i permet tots els efectes de la matèria. Poc diluïda, proporciona l’efecte d’oli, molt diluïda o barrejada amb els seus gels i mèdiums, permet transparències i efectes d’aquarel·la.