Breu història del llapis.
El llapis és l'estri més barat per a escriure o dibuixar, és el company inseparable d'artistes i professionals. Aquest senzill instrument té aproximadament uns 230 anys de vida.
Els primers llapis es van fabricar a Anglaterra amb grafit dels boscos de Dorrwdale (comtat de Cumberland) el 1563, però la gran difusió de l'invent va començar el 1761, quan un fuster alemny Kaspar Faber va presentar el primer i simple "Larug de plom" i va establir les bases de l'actual Faber Castell a Stein (Alemanya).

Grafit i argila
Kaspar anomenava "plom" al grafit, un material de color negre agrisat, greixós al tacte, compost quasi exclusivament de carboni i summament tou.
Les primeres es van fabricar amb varetes de grafit i, després, davant de l'exhauriment de jaciment anglès, es va emprar el material sobrant amb coles, sense que se n'obtinguessin bons resultats.
Més tard se'n va millorar la qualitat en incorporar-hi altres substàncies com el sofre i l'argila que Conté va afegir-hi el 1795 i que encara avui s'utilitza.
Els llapis actuals es fabriquen amb grafit els negres i amb caolí tenyit els de colors, recoberts de fusta, generalment de cedre i abasten una àmplia gamma de dureses i d'usos.

Una suma de dades
1564: Descobriment d'una massa, grisa i negra a Dorrowdale, a les muntanyes de Cumberland, la qual es prestava per pintar i dibuixar. Aleshores es va pensar que era mineral de plom per la seva aparença i característiques. D'aquí el seu nom "Bleistit" llapis de plom. Els blocs es tallaven en varetes i es posaven entre posts de fusta quadrangulars.
* El 1795, el francès Conté i en Hardmunth de Budweis van descobrir alhora, però de forma independent, que després de barrejar grafit amb argila plàstica podien formar varetes que, en ser cremades a altes temperatures, aconseguien resistència. Un procediment que actualment encara s'utilitza en la producció de la mina de grafit.
Aquest mètode de producció va aportar importants millores.
1- Producció de diferents graus de duresa per a diferents usos.
2- Donar un ús comercial al grafit, base per a la creació de la indústria del llapis.

Estructura:
1 - Grafit
2 - Argila
3 - greix i barreja de cera

* 1 El grafit determina el color
Com a element de color, se separa fàcilment del conjunt de la mina i és el material adherit a la superfície d'escriure.
Només s'adhereix al paper o ales superfícies poroses i no s'adhereix a superfícies llises com el vidre, metall o plàstic.

* Exigències de les primeres matèries:
Tenir un alt percentatge de carboni, un alt grau de puresa i no tenir cap element addicional com el quars, feldspat, etc...
* 2 Argila com aglutinant:
L'argila és un producte d'eflorescència del feldspat en les roques de solidificació. La funció d'aglutinant dóna forma i resistència a la mina.
* 3 Greix i barreja de cera:
En el procés de fornada ceràmica, les mines es tornen poroses i s'impregnen amb greixos que penetren pels seus porus. Com a conseqüència creix la seva capacitat de lliscament en reduir el seu coeficient de fricció.
* Funció: Incrementar la capacitat d'adherència, la seva resistència a la ruptura i la intensitat del color.
Característiques de les mines de grafit:
La menor o major duresa de la mina la determina la proporció de grafit i argila. Com més argila, la mina és més dura i viceversa.
* La designació del grau de duresa:
La designació del grau de duresa per lletres, ve de l'anglès. H=Hard. B=Black. F=Firm. HB=Half Black o per números.
Si bé no tots els fabricants utilitzen els mateixos paràmetres, la seva aproximació és molt notable i ens permet l'elecció del grau de duresa amb molta exactitud.

Extracte de la història del llapis de grafit, facilitat per la firma Carlos Wendel distribuïdora de la marca FABER CASTELL.

Carbó vegetal
El carbó vegetal és el recurs més antic de dibuix. Per a produir-lo s'utilitza fusta tova lliure de resina, escalfada fins a la carbonització. El material resultant són unes barretes de color negre intens, extremadament fràgil, que no s'adhereix gaire bé al paper o a la tela per a pintar, la qual cosa constitueix un avantatge a l'hora d'esborrar, ja que les línies poden eliminar-se quasi totalment fregant suaument amb un drap, deixant només una tènue ombra, perfecta per a l'esbós, tant per a dibuix com per a pintura.
El lleuger esborrall que es produeix al seu entorn, es pot eliminar amb l'ús d'una goma d'esborrar modelable, que elimina aquesta ombra sense fer desaparèixer el traç principal.

També es pot eliminar amb una goma d'esborrar, sense deixar pràcticament senyal sobre el suport.
En la tècnica de dibuix al carbó per a acadèmies, on per norma general s'utilitza conjuntament amb el llapis compost o llapis carbó, permet realitzar ombreigs suaus amb l'ajut d'un esfumí o un mocador de paper.
El paper més recomanat és l'Ingres per la seva textura, lleugerament granulada que dóna especial realçament als dibuixos al carbonet, vegeu Papers i teles.
Per a conservar-lo és indispensable fixarlo utilitzant un líquid fixador polvoritzat o esprai dels quals, n'existeixen diversos en el mercat.

Guix carbó i llapis carbó
El guix carbó i el llapis carbó, són un producte sintètic de carbó i sutge. Els guixos carbó es poden obtenir en diferents graduacions, des d'extratova a extradura i s'usen per a grans àrees. El llapis carbó, normalment tou, mitjà o dur, s'usa per als detalls.
Igual que el carbó, són coneguts també popularment com a "llapis París" per la divulgació que en altres temps es va fer de la marca "Conté A. París".

Sanguina
La sanguina, en qualsevol de les seves formes, pot ser qualificada com a un material de dibuix clàssic, emprat especialment en l'estudi del retrat.
La seva composició, bàsicament argila i òxid fèrric, li confereix el seu característic color vermellós que s'elabora de forma polvoritzada per a fer guixos, llapis i mines fàcilment difuminables.
Depenent del seu grau de cocció o de composició, adquireix tons que van des de roig anglès clar fins al marró quasi violeta.

Sèpia
Originalment el sèpia era un color de dibuix líquid, obtingut del colorant del calamars. Avui en dia es fan aquests guixos, llapis i mines de color marró fosc, amb colors naturals i sintètics, principalment s'utilitzen conjuntament amb sanguínies, negres i blancs per a l'estudi de retrat, pels seus tons càlids i la seva aproximació als tons carnosos del cos humà.

Grafit pur en forma de llapis.
Mina gruixuda sòlida sense recobrament de fusta. Són recomanables per a dibuix expressiu, per a esbossar i per a ombrejar grans superfícies. La mateixa qualitat que el CASTELL 9000, disponibles en quatre graduacions: HB, 3B, 6B y 9B

Retoladors súper fí per a detalls, ombregis i esbossos.
Tinta amb base a l'aigua, inodora, de gran brillantor i intensitat de color. Punta de plàstic amb reforç metàl·lic. Traç de 0,4 mm aproximadament.
Gamma de 20 colors.

 veure foto

Stabilo Pen 68
Retolador de punta de fibra amb base a l'aigua, sense substàncies conservants. Colors brillants. Punta sòlida rodona.
Gamma de 50 colors.

 veure foto

Retoladors especials
Stabilo OH-Pen
Retoladors de tinta universal per a transparències de retroprojecció. Puntes súper fina, fina i mitjana. Estoig amb 4, 5 i 8 colors diferents.

 veure foto

Marcadors, retoladors permanents
EDDING 3000
Marcador de punta cònica de plàstic, de tinta permanent, quasi sense olor, sense addició de xilè ni de toluè, d'assecament ràpid i resistent a la llum, a l'aigua i al frec. Permet marcar sobre metall i superfícies llises.
Gamma de 20 colors (1 a 20 de la gamma Edding) amb punta cònica de traç 1,5mm - 3 mm. Recarregable.