Untitled Document

Cavallets i pinzells

PINZELLS
Sense la invenció del pinzell, aquest estri tan modest, les obres immortals de la pintura, documents del desenvolupament cultural de la humanitat, serien inconcebibles.
Aquesta evidència ens permet afirmar que el pinzell és una de les invencions més genials de l'ésser humà. Una invenció tan antiga com ell, malgrat que ocupi un lloc tan oc destacat en la història dels fets.
El pinzell neix paral·lelament amb l'afany creatiu de l'ésser humà. Això és en plena edat de pedra, concretament en el paleolític superior, farà per tant uns 25.000 anys. L'art rupestre, aquesta meravellosa petjada de l'home prehistòric, fou realitzada, sense dubte, la matèria insubstituïble en la posterior evolució del pinzell.
Des de mitjan segle IV abans de Crist, els terrissaires egipcis comencen a pintar els objectes ja cuits amb pinzells fets amb pèl de bou, tal com es desprèn de les restes trobades a les tombes de les piràmides de Gizeh.
Aquells pinzells consistien en unes branques primes que feien de mànec, a l'extrem de les quals es lligava un bri de pèl, encara adherit a la pell de l'animal.
Però és a la Xina on el pinzell aconsegueix una perfecció més gran, amb una estructura semblant a la que coneixem avui. Els pèls es tallen o s'arrenquen de la mateixa pell de l'animal, separen el pèl més curt i llanós per inservible i el bullen per desengreixar-lo. Utilitzen la canya de bambú, on introdueixen el pèl i el subjecten amb resines naturals que fan de perfecte adhesiu. Són també els primers d'útilitzar el pèl de truja, que els permet aconseguir un pinzell molt adequat per a lacar, partint de l'oli de lli que ja coneixien des de molt abans.
Els caràcters d'escriptura xinesa, amb 4.000 anys d'antiguitat, es conserven actualment pràcticament sense variacions. No hi ha dubte que tenen la característica d'haver estat realitzats amb un pinzell com els que hem descrit i amb els quals, encara avui, els artistes orientals prefereixen donar vida a les seves obres, així com signar qualsevol document, substituint la clàssica ploma occidental.

Quan a l'occident l'artista medieval intenta plasmar la seva obra en murals o retaules, i se les enginya per a fabricar els seus propis pinzells. Tot i que en aquesta època existeixen ja petits artesans especialitzats en la seva fabricació, sembla ser que es tracta de brotxes i raspalls per a pintar parets, fets amb molt poca cura i per tant poc adequats per a pintar obres d'art. Aquesta circumstància que es va mantenir en segles posteriors obliga tots els grans pintors, des de Miquel Àngel, Velázquez, el Greco, Zurbarán o Goya a convertir-se en autèntics especialistes pinzellaires, els quals transmeten els seus coneixements als seus ajudants quan no disposen de temps per a aquests treballs.
Aquesta situació es manté fins a finals del segle XVIII, quan apareixen les primeres manufactures de pinzells per a belles arts a França i posteriorment a Alemanya, possiblement a la ciutat de Nuremberg, lloc de naixement d'Albert Durero (1471-1528).
Aquesta tradició és vigent, encara avui, a la petita vila de Bechhofen, a pocs quilòmetres de Nuremberg, on quasi la totalitat dels seus habitants es dediquen a la fabricació de pinzells per a belles arts, i constitueix la més gran i sorprenent concentració de petites empreses de pinzells, algunes d'elles centenàries.
A més, i fent honor a l'estima que aquella gent sent pel seu vell ofici, varen crear, fa uns anys, l'únic museu que existeix al món dedicat al pinzell.

Composició del pinzell
El pinzell està composat per tres parts perfectament diferenciades: el pèl, la virolla i el mànec.
El pèl és l'element primordial i insubstituïble del pinzell, però és també la seva part més delicada. Un tracte inadequat, un mal rentat, així com un rentat fora d'hora o l'acció d'una arna, poden deixar-lo inútil per a qualsevol ús.
Tot pèl animal és cònic, de superfície rugosa, aquest detall es pot veure únicament amb l'ajut d'un microscopi, i alhora és un autèntic capil·lar. Totes aquestes característiques unides a la forma que se li dóna en la fabricació del pinzell, faran d'aquest bri de pèl un extraordinari dipòsit de líquid, com si fos una ploma estilogràfica.

La virolla
Actualment són quasi totes metàl·liques. Recull i uneix el pèl al mànec. A part d'aquesta funció, determina el número del pinzell i la seva forma, rodona o plana.
Antigament, i encara en l'actualitat, s'utilitzava canya de bambú, bàsicament a l'orient, o ploma d'estruç que encara algunes indústries de pinzells segueixen mantenint en ús, i es resisteixen a trencar amb fórmules del passat dignes del més gran respecte..

El mànec
És generalment de fusta i serveix a l'artista per a sostenir-lo i per tant, en definitiva, per a manejar-lo. Les fustes més usuals són les de bedoll i til.ler, per la seva facilitat de tornejat i poliment, la seva lleugeresa i nul.la tendència a arquejar-se.
Els mànecs poden ser llargs o curts depenent de la seva funció. Els llargs s'utilitzen bàsicament en els pinzells per als suports situats en posició vertical, teles per a colors a l'oli i acrílics, mentre que els curts són per a suports en posició horitzontal com l'aquarel·la i tècniques a l'aigua.

Qualitats del pèl.

Pèl de marta.
De color marró brillant, és el pèl per a pinzells per antonomàsia. S'extreu exclusivament de la cua d'aquest mustèlid i és ideal per a oli, aquarel·la, tempera, acrílics, per al retoc de fotografia, la ceràmica, etc. Punteja com cap altre i la seva capacitat d'emmagatzemar líquid és extraordinària, així com el seu poder de retorn. La marta habita a les zones extremadament fredes de Rússia, nord de la Xina i Canadà. El tipus més apreciat és el denominat Kolinsky, provinent d'aquesta regió de Sibèria.

Pèl d'orella de bou
S'obté de l'interior de l'orella d'aquest remugant i pot abastar llargades de 90 mm, la qual cosa permet fabricar pinzells molt adequats per a retolistes. Pèl molt suau però amb poc tremp, s'utilitza bàsicament a belles arts per a la pintura a l'aquarel·la i els colors a l'aigua, si bé es fabriquen també per a oli i permeten una pintura de gran subtilesa.

Pèl d'esquirol
També conegut com a "Petit-Gris" de color fosc quasi negre, és d'una extraordinària suavitat. S'extreu de la cua d'aquest animal. El seu ús és molt indicat per a la ceràmica, porcellana, òptica i cosmètica.

Pèl de mangosta
Pèl molt característic per les seves franges grogues i fosques gairebé negres. És un pèl gruixut, de gran nervi, molt semblant al de

crin, però sense dubte qualificat com a pèl molt suau. Molt apte per a pintura a l'oli.

Pèl de turó
Pèl de color gris negre, fort i amb bastant nervi. És força suau, però en pinzell rodó punteja poc. Més adequat, per tant, per a pinzells plans i sempre per a oli.

Pèl de teixó

Pèl de color groguenc platejat, amb una característica franja fosca. Té escassa aplicació en belles arts. La seva utilitat actual està centrada bàsicament en la fabricació de brotxes d'afaitar, si bé s'utilitza també en la confecció d'un tipus de raspall anomenat "unificador", emprat en decoració per a fer imitacions de fusta o de marbre.

Pèl de poni

Pèl de color fosc o negre, extret de la panxa i de les potes d'aquest equí. Pèl molt suau i de nervi escàs. Utilitzat quasi exclusivament en pinzells per a aquarel·la.

Pèl de crin (de truja)
La crin és el pèl més comú i abundant en pinzells. Pèl fort i de molt nervi és ideal per a tot tipus de pinzells, especialment per a pintura a l'oli i usos industrials.

S'obté del llom del porc un cop sacrificat, s'arrenca després d'haver-lo escaldat amb aigua bullent. La República Popular de la Xina és la principal productora mundial de crins, n'aconsegueix quantitats i sobretot qualitats insuperables. Les crins són conegudes pels noms de les regions on es crien i s'elaboren: Shanghai, Hankow, Chung-king, Tientsin i Tingstao, entre d'altres.
La raça, el clima i l'alimentació del pelut porc xinès, així com la preparació del pèl, en gran part de forma manual, fan d'aquest pèl el més indicat per a l'elaboració de pinzells per a oli, brotxes i paletines par a pintura.

Pèl sintètic (Tejin o Toray)
És un monofilament de la poliamida, especialment concebut per a pinzells de belles arts.
Aquest descobriment japonès, d'uns quinze anys d'antiguitat, suposa el primer intent seriós de substituir el pèl d'animal per a usos artístics.
Vençudes les primeres manies del pintor en trobar-se davant d'una matèria artificial, avui el seu consum ha experimentat un augment constant.
El seu aspecte i comportament és semblant al pèl de marta, punteja a la perfecció i la seva recuperació és excel·lent, si bé no té la capacitat de retenció de líquid del pèl natural, la seva durabilitat és molt elevada, i fins i tot superior quan s'utilitza en ceràmica sobre bescuits.
Resulta perfecte per a totes les tècniques artístiques, tant oli com aquarel·la o acrílics.

Pinzells per a aquarel·la

Pinzells rodons. Virolla de llautó niquelat i mànec curt envernissat, el color varia segons les sèries.

Da Vinci Maestro sèrie 10

Pinzell rodó, pèl de marta Kolinsky siberiana de màxima qualitat, mànec curt lacat negre, virolla niquelada sense soldadures.
Numeracions: 10/0, 5/0, 4/0, 3/0, 2/0, 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 14, 16 y 20.

Da Vinci Maestro sèrie 10 SL

Pinzell rodó, pèl de marta Kolinsky siberiana extra, curt, mànec curt lacat negre, virolla niquelada sense soldadures.
Numeracions: 000, 00, 0, 1 y 2.