Untitled Document

Papers, teles i bastidors

Una mica d’història
Els primers suports utilitzats per a pintar o escriure han estat les pedres, plaques de cera o argila. Aproximadament l’any 3000 abans de Crist comença a utilitzar-se a Egipte el papir, elaborat a partir de la canya d’aquest vegetal del Nil. No és fins l’any 1500 abans de Crist que comença a utilitzar-se com a suport per a l’escriptura el pergamí, que s’obté de la pell adobada de bovins, aquest suport s’adopta especialment durant l’Imperi romà o en el que ara considerem Europa fins a l’edat mitjana.
El paper actual, neix a la Xina cap a l’any 105 de la nostra era, a partir d’una amalgama d’elements vegetals mòlts, encolats i assecats a l’aire.
No és fins a mitjan segle XIV que es creen a Europa, especialment a França, els primers molins per a l’elaboració de paper.

El paper
A base d’aigua i fibres de cel·lulosa, el paper és primer una pasta, la qual s’obté de diferents materials, bàsicament de cotó, de draps i de fusta. La pasta de cotó, 100% cel·lulosa, composta de fibres llargues, flexibles i molt resistents, extretes de pelusses de cotó; aquestes fibres són classificades, tallades i blanquejades.

Pasta de drap
Succedani ecològic del cotó, el drap és triturat i convertit en polpa, així s’eliminen les impureses que poden haver acumulat.

Pasta de fusta
Químicament blanquejada, cel·lulosa 100% que ha estat alliberada dels components que s’oxiden i resisteixen malament els atacs químics.
L’evolució de les tècniques papereres permet que les pastes de fusta química aportin actualment les mateixes garanties de qualitat que les de cotó.

Fabricació de paper
Obtingut després de l’elaboració de la pasta dins d’una pila i extreta mitjançant un sedàs que dóna forma al full, aquest és espremut posteriorment entre feltres i exposat a l’aire per a assecar-lo naturalment. Les màquines han facilitat molt la fabricació, gràcies a elles la producció és més regular i la qualitat més estable.
Existeixen dues classes de màquines segons la forma del sedàs:

La màquina de taula plana, la més freqüent, que permet una producció en fulls de gran format de papers de dibuix d’un gramatge inferior a 450 g/m2.
El seu rendiment és de dotzenes de metres per minut.

La màquina de forma rodona, més rara, més lenta, permet obtenir papers més resistents, de poc pes pel seu cos.
Poden produir papers de gramatges importants de fins a 850 g/m2 i de grans molt pronunciats.

Els papers de dibuix
Els papers de dibuix formen una important família dintre dels papers. Es presenten en fulls i blocs, tant encolats per un costat com amb espiral. Els papers de dibuix representen una multitud de suports adaptables per a cada aplicació. N’hi ha per a dibuix a llapis, ploma, aquarel·la, oli ... tots els anireu descobrint a mesura que consulteu aquesta guia.

Mides dels fulls
Existeix una gran varietat de mides en fulls de paper segons el fabricant.
Avui dia tenen tendència a normalitzar-se, especialment per a dibuix tècnic, però es mantenen unes mides clàssiques especialment en papers per a belles arts.

Mides DIN de papers:
DIN A0 equivalent a 1m2
DIN A0 = 841mm x 1189 mm

Altres mides molt usuals de papers de dibuix
75 cm x 110 cm
Segons la quantitat de fulls, tenen la seva denominació particular.
Així, 25 fulls són una mà de paper.
500 fulls una raima.

Les terminologies
De vegades per determinar un tipus de paper es fan servir termes específics referents a la seva composició o mètode d’elaboració.
Aquestes denominacions varien segons els països.
Les més esteses i que trobarem més endavant són:

Bouffant: paper sense premsar compost de pasta pura assecada a l’aire.

Cartró fusta: cartró compost en gran part de pasta mecànica de fibra de fusta. S’utilitza, principalment, en zones no visibles, com per exemple l’emmarcament.

Chiffon: paper fabricat a partir de pasta obtinguda de la trituració de drap.

Encolatge: addició de productes dins la pasta, per limitar la penetració de líquids.

Couché: paper al qual se li ha incorporat una capa superficial d’estuc, generalment caolí a fi de proporcionar-li una superfície molt llisa i dura. L’ acabat pot ésser brillant o mat i s’utilitza per a traçats molt precisos.

Filigrana: incorporació d’un motiu o nom realitzat durant la fabricació, també es denomina marca a l’aigua.

Fungicida: tractament que evita la formació de fongs per la humitat.

Forme: paper obtingut per l’elaboració de la pasta dintre d’un cubell i extreta mitjançant un sedàs que dóna forma al full, posteriorment s’esprem entre feltres i es deixa exposat a l’aire perquè s’assequi naturalment.

Forma rodona: mètode industrial per a obtenir papers forme continu.

Gramatge: enlloc de fer servir una mesura d’espessor en micres o dècimes de mil·límetre, el gruix d’un paper es determina pel seu pes per metre quadrat. Així un paper de 300 g/m2 serà el que en una superfície d’1 metre per 1 metre pesi 300 grams.

A mà: es diu d’un paper “fet a mà” de l’obtingut a través del sedàs, on hi ha estat dipositat pel seu propi pes i sense modificar la seva espessor real.
pH Neutre: es diu del paper fabricat sense àcids, que es conserva perfectament en el temps i que altera menys els colors aplicats.

Vitel·la: paper no verjurat, generalment a base de drap.

Verjurat: paper filigranat constituït per fines línies paral·leles acostades. Conegut també com a vitel·la.

Conservació del paper: el paper exposat a la llum té tendència a alterar el seu color inicial, s’engrogueixen els blancs i es descoloreixen els de color. Per a la seva conservació convé tenir-los protegits de la llum col·locats en forma plana i en llocs ben ventilats.

Acidesa: els àcids degraden els papers, els fan fràgils i els taquen. Per això, per a dibuix es recomanen neutres i sense àcid. L’acidesa del paper es mesura pel nivell de pH. Un pH7 es denomina pH neutre. La reserva alcalina puja el pH aproximadament a 8,5.

Blanquejat òptic: els blanquejadors òptics donen al paper un blanc brillant però efímer. Sols el blanquejat natural de la pasta garanteix un blanc estable.

Barbes naturals: (vores amb forma). Quan el paper es fabricava a mà i es dipositava la pasta diluïda a l’aigua sobre un sedàs i es deixava escórrer, no es retallaven les vores naturals del paper que quedaven irregulars. Avui, el principi és el mateix, però el sedàs es fixa a la forma rodona, d’aquí l’expressió vores amb forma.

Encolatge: perquè les tintes i els colors a l’aigua no travessin el paper i es difuminin (efecte assecant) s’incorporen a la pasta de paper unes substàncies que tapen els porus. Es distingeix l’encolatge en superfície de l’encolatge del nucli (en pasta). Una altra tècnica és el gelatinat, amb què la substància,, és una cola de pell animal.

Filigrana: el marcatge més antic del paper és el de filigrana. És un motiu dibuixat en buit a la pasta, amb un fil de llautó fixat sobre el sedàs de la màquina del paper.
Es veu per transparència ja que el paper és menys espès en aquest lloc.
Existeixen altres tipus de marcatge:
- El marcatge amb molera una roda gravada en relleu que deixa un senyal al buit de forma continua sobre el marge del paper quan encara està humit.
- El timbratge en sec o estampació en relleu: marcatge per pressió d’un full de paper fora de la màquina.

Granulat: el granulat del paper és el senyal que deixen els feltres de la màquina. Segons el relleu es denominen: suavitzat, fi, mitjà i gruixut. Aquests papers estan especialment adaptats per a tècniques humides, ja que el seu granulat absorbeix les deformacions produïdes per la humitat del color, i en manté l’estabilitat un cop sec. Per a llapis, carbonet i pastels donen uns excel·lents resultats en proporcionar unes textures molt decoratives.

Allisador: Al final de la fabricació, en una taula plana, un allisador (joc de roleus de fosa) aixafa i allisa la superfície del paper. El paper també pot ésser allisat per una calandra, una espècie d’allisador, fora de la màquina del paper.
L’absència de gra també té les seves definicions: llis, allisat i setinat. Aquests papers es fan servir principalment per al dibuix a tinta, a l’aiguada i aerografia.

Ingres: és una qualitat de paper verjurat introduït per aquest pintor, el qual se’l feia fabricar en el Molí d’Arches i que ha donat nom a aquest tipus de paper verjurat molt utilitzat per a dibuix acadèmic de belles arts en tècniques seques.

Papers d’aquarel·la

Paper amb moltes variants de gruix i principalment de gra. Bàsicament 100% cotó per la millor homogeneïtat d’absorció. També els papers d’aquarel·la a base de fusta sense àcids ofereixen les mateixes garanties de conservació. Els grans més comuns són: gra fi, gra mitjà i gra gruixut o torchon, s’utilitzen també amb regularitat en dibuix amb acrílics. Per les seves característiques es poden utilitzar perfectament en altres tècniques, i proporcionen efectes molt decoratius tant en llapis de colors com en ceres, pastels i guixos.

Arches

Paper aquarel·la gelatinat i assecat a l’aire. La seva composició de 100% cotó assegura resistència i gran elasticitat. Filigranat, d’un blanc natural amb barbes pels quatre costats, aquest paper envelleix sense engroguir i sense alterar els pigments de color.

Montval Canson

Paper aquarel·la fabricat en un medi neutre, sense àcid, amb tractament antifúngic (resistent als fongs) i blancor natural, no engrogueix i es conserva al llarg del temps.
Timbrat en sec.